dissabte, 22 d’octubre del 2011
dimarts, 11 d’octubre del 2011
dissabte, 8 d’octubre del 2011
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Dedicat als treballadors afectats per la retallada patriòtica
Jo també estaria així de content si no fos perquè a molts els baixaran el 5% del salari
dimecres, 21 de setembre del 2011
Sr. Martí: NO SÓC EL PATRIOTA DE LA BANCA, NI DE LA CEA NI DE LA CAMBRA DE COMERÇ. SÓC UN PATRIOTA D'ANDORRA
Encara estic intentant buscar el sentit del discurs del cap de Govern, que va deixar molt descol·locada tota la població a Andorra.
Preparació, anunci, intervenció extraordinària, posada en escena (molt dolenta, per cert), maquillatge, bandera, despatx del cap de Govern... Primera decepció.
Els ulls sortits de les òrbites, la tremolor, els cops de puny a la taula, els gestos de les mans com qui està oint missa i escoltant a un capellà... la veritat és que es feia difícil concentrar-se en el discurs i no sentir por pel seu emissor.
Vaig haver d'esperar que es publiqués a la web de Govern perquè, francament, entre "peis", "oropa", "cris" i d'altres, juntament amb la mirada aterridora del cap de Govern se'm va fer molt difícil interpretar el missatge institucional.
Era el missatge de la CEA, de la Cambra de Comerç i dels bancs (amb bona representació al gabinet ministerial, per cert). Vaig entendre que estàvem venuts, el nostre cap de Govern s'havia venut als poders fàctics del país. Poders representats per persones sense escrúpols, que només pensen en enriquir-se i que són els que estan marcant la política de tots nosaltres, són els que ENS MANEN! I T. Martí ho està permetent.
Persones que mai han tingut la valentia de presentar-se públicament a unes eleccions i que decideixen pel cap de Govern sense haver passat per l'opinió pública. Persones que, perquè no els toquin la butxaca, perquè ningú els qüestioni res, perquè ningú els demani responsabilitats, són capaços d'omplir-se la boca per triar culpables de la crisi econòmica que ells precisament no estan passant.
El dilluns només vam sentir paraules de mesures anticrisis destinades únicament a aquells que cobren una nòmina. Això sí, a més a més AMB PATRIOTISME.
De l'aportació que haurien de fer els bancs (amb un 1% del beneficis en tenim per la totalitat del pressupost de l'Estat) només va demanar comprensió i AMB PATRIOTISME.
De l'impost sobre la propietat, res de res... a aquests no els va demanar ni el PATRIOTISME.
De l'impost sobre els beneficis de les empreses... poca cosa, ja en parlarem... però sobretot, PATRIOTISME.
Això sí, en tindrem un un heliport (PATRIÒTIC), un casino (PATRIÒTIC). Que li demanin a la M. Fité i al D. Armengol el PATRIOTISME (aquí en deuen tenir-ne molt) i al Comú d'Escaldes.
Tanta expectació, tant secret ben guardat per donar només tres missatges que s'haurien reduït a un comunicat de premsa d'una plana Dina4 amb els punts:
- Construirem un heliport (on la M. Fité digui)
- Farem la llei del joc (ja veurem com distribuirem els beneficis¿¿??) i tindrem un casino (per Caldea, més o menys)
- Demanarem comprensió a la banca (de moment només a canvi de PATRIOTISME, no d'ingressos)
- Als grans propietaris i grans empresaris també demanarem comprensió (el PATRIOTISME ja els hi regalem)
- I esclafem a la classe mitja-baixa perquè no puguin aixecar el cap i sabem quina és la seva nòmina, i a aquests els deixarem de pagar part del salari, perquè ho podem fer, perquè ens dóna la gana, perquè els poders que dominen i manen al Govern els convé.
La M. Reig estarà contenta i continuarà manant el Consell General. El Crèdit Andorrà s'estarà fregant les mans, i continuarà manant a T. Martí (o a J. Cinca?)
Els grans empresaris i les gran famílies ni els va ni els ve, perquè a ells ni els va nomenar ¿¿??
Els funcionaris (dels quals en van treure el 60% dels vots) començaran a ser escanyats per aquell a qui li van donar el permís electoral per governar-los.
Total, i per posar una mica d'humor:
dilluns, 19 de setembre del 2011
dimecres, 14 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
diumenge, 11 de setembre del 2011
dissabte, 10 de setembre del 2011
diumenge, 4 de setembre del 2011
diumenge, 28 d’agost del 2011
dijous, 4 d’agost del 2011
dilluns, 1 d’agost del 2011
diumenge, 31 de juliol del 2011
dissabte, 30 de juliol del 2011
diumenge, 10 de juliol del 2011
Bona idea!
dijous, 7 de juliol del 2011
dijous, 30 de juny del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
dilluns, 27 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
dimarts, 7 de juny del 2011
Un dia com avui el futur d'Andorra es comença a nomenar passat
Avui, 7 de juny, quan encara no fa ni un més que la dreta més extrema torna a governar, comencem a veure i a patir els resultats electorals amb un nou horari d'obertura dels comerços.
El Sr. Ladislau Baró deia a l'entrevista publicada ahir, 6 de juny (i estratègicament abans de la notícia del canvi dels horaris comercials) que no cedirien davant dels lobbies d'aquest país. Aquí en tenim una prova. Evidentment que no cediran, simplement faran el que diguin els totpoderosos de sempre, aquells que han fet possible i han ajudat fins a perdre la dignitat en tota la campanya electoral de DA.
Això només és l’avantsala del que passarà. Només és un avís al sector més feble d’aquest país: els treballadors i treballadores. “O lo tomas lo lo dejas”. Després ja solucionaran els problemes més greus, però, de moment, fem allò que és fàcil i que dóna resultats: posar el peu al coll d’aquell que no té veu per donar una carta de preavís a la resta si piula massa. Fa dies que Jordi Cinca avançava tot això per la seva xarxa social. Cap problema per carregar-se el dia de la Constitució i el dia 1 de maig, la resta és igual mentre que els interessos dels totpoderosos estiguin ben atesos: Una forma diferent de fer política! El Sr. Pintat i el Sr. Forné, liberals que no s’avergonyien de ser-ho, políticament posicionats i abanderant la seva opció eren molt més respectuosos i elegants amb els treballadors que l'equip de Toni Martí i Jordi Cinca (o Jordi Cinca i Toni Martí). Mai hauria dit que els trobaríem a faltar.
No passarà massa temps perquè puguem analitzar l’impacte d’aquesta mesura neoliberal en l’únic i dubtós argument que utilitzen prometen la creació de nous llocs de treball. Tampoc passarà massa temps per veure fins on vol arribar aquesta nova manera de fer política en matèria de legislació dels drets dels treballadors i treballadores, i conseqüentment en matèria de sensibilitat de protecció dels seus fills i filles. Tot això per via d’urgència (qui tenia tanta urgència?) tot això per començar la primera posada en escena de l’onada taronja que va ser votada per un 65% de l’electorat, del qual el 55% eren mileuristes motivats per la nova manera de fer política i el seu “Andorra ens uneix”. A tots aquests electors, la meva enhorabona! Aquí teniu el resultat de les promeses fetes (no al programa, evidentment, sinó de manera particular) que només acaben de donar els seus primers passos. A tots aquests electors el meu desig que les cues de visites al tercer pis de l’Edifici Administratiu siguin lentes i llargues, perquè els puc assegurar que després del dia d’ahir, el nostre futur és el que tenim avui dia 7 de juny i res més.
Hem de felicitar al Sr. Martí i al seu equip per posar punt i final al petit comerç a Andorra i donar tots els avantatges a les grans superfícies. Enhorabona per la primera mesura antipopular d’un cap de Govern! Feia dies que l’esperàvem, ara ja hi és aquí, i esperem en candaletes la primera compareixença pública d’un cap de Govern que no mira a la cara quan parla ni sap defensar el més mínim les decisions preses pel seu gran equip dels millors. L’aristocràcia de la política andorrana va fent, mentre el Sr. Martí només pensa en com dinamitar el seu gran enemic fent nomenaments que incorporin “sensibilitats” del altres per afeblir-lo. És la seva nova manera de fer política, és ni més ni menys la política neoliberal que només es preocupa perquè ningú molesti i portar al seu bàndol a l’enemic per reduir-lo. D’això es tracta el negoci del dictador.
El dia de la Constitució pot traslladar-se. El dia 1 de maig, arribarà a desaparèixer. La nova forma de fer política... tots pensàvem que era per millorar i no empitjorar la situació. Ha quedat molt clar que el dia de la Constitució no és important (el de Meritxell sí, però!).
No ens ha d’estranyar, ja sabem el que pensa el Toni Martí de la Constitució. No la va votar, ja ho va publicar fa molts anys. Però en canvi li ha resultat molt útil per fer un muntatge electoral, guanyar les eleccions i arribar a ser cap de Govern. Si el Sr. Martí és cap de Govern, és gràcies a la Constitució. Si el Sr. Cinca és ministres és gràcies a la Constitució. Si són incapaços de defensar la nostra Carta Magna i atrevir-se a no respectar-la, malgrat que és l’única via per estar a l’Executiu, potser aquesta nova forma de fer política se’n diu Dictadura Antisistema (democràtic) i haurem de recomanar-los que facin una acampada a la plaça del poble per donar la cara i recollir signatures, però mai usar el sufragi per acabar anant en contra dels que l’han votat.
Tenim el cap de Govern que ens mereixem, el que va votar la immensa majoria d’electors enlluernats per plantetes, cares boniques de dones boniques, programa que no deia absolutament res i un líder que només té una visió: les del reflex del seu mirall quan es pregunta què em deixaran fer avui?
.
dimecres, 1 de juny del 2011
Pienso luego estorbo
Em sembla que la imatge ho diu tot. S'han rebut algunes queixes d'aquest blog. No agrada a alguns, molesta als altres i deixa indiferent a uns altres (els que estan contents no diuen res, perquè tenen por). Això, però, m'anima encara més a continuar.
Si destorbo, vol dir que penso!
Si destorbo, vol dir que penso!
dimecres, 25 de maig del 2011
Forné condiciona la seva entrada a DA a l'afiliació a la Internacional Liberal
Fa uns dies parlava dels grans desavantatges de la nova Seu del Consell General. Em va semblar estranya tanta crítica i tant negativisme davant d'una seu que, a vista de la grandíssima majoria ha millorat molt el debat i la modernitat del nostre parlament. També ens va sorprendre com Enric Pujal condicionava el futur del PLA a l'ideari liberal de DA. Ara Forné ho deixa ben clar.
Si ja ho deia el dilluns en el post Això és el que ens mereixem?, ara, desgraciadament pels electors i pels mateixos DA's, ho acaben de corroborar públicament.
Només cal visitar l'enllaç: del diari digital Fòrum.ad: Forné condiciona la seva entrada a DA a l'afiliació a la Internacional Liberal
I també a El Periòdic d'Andorra: Forné condiciona la seva entrada a DA a l'afiliació a la Internacional Liberal
I també a El Periòdic d'Andorra: Forné condiciona la seva entrada a DA a l'afiliació a la Internacional Liberal
dimarts, 24 de maig del 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
Això és el que ens mereixem?
Això és el que es mereix Andorra? Què nassos s'ha votat? Com es gosa ser tan descarat i descobrir-se davant de l'electorat d'aquesta manera? A qui hem de creure abans, durant i després de les eleccions? Per si algú no té clar què ha votat, el diari Bon Dia d'avui ho explica tot. Què és DA? Quins lligams té amb el PLA?
L'Enric Pujal ens ho acaba de confirmar.
L'Enric Pujal ens ho acaba de confirmar.
diumenge, 22 de maig del 2011
dilluns, 16 de maig del 2011
I a partir d'ara la Retallada se li'n dirà Reducció d'ineficiències ¿¿??
Avui he escoltat l'entrevista que han fet al Sr. Baró, president del grup parlamentari de DA, al programa l'Hora L.
Quant als temes que més preocupa a la gent: la Retallada.
Jo no sé com s'ha d'interpretar el fet de no parlar de Retallada sinó de "Reduir ineficiències" (abans s'han d'identificar, és clar). Després d'aquesta "reducció" , s'ha de veure si "cal anar més enllà"... tant de bo que no calgui.
Aquí teniu l'enllaç de l'entrevista: http://www.goear.com/listen/e45f7f5/entrevista-ladislau-bar?ra-l
Subscriure's a:
Missatges (Atom)