Cada vegada ho veiem més clar...
Aristòfanes (en grec Αριστοφανης) va ser un còmic i dramaturg grec. Evidentment que no ha ressuscitat però ho hauria de fer... ara més que mai, perquè ara el necessitarem de debó.
dijous, 30 de juny del 2011
dimarts, 28 de juny del 2011
dilluns, 27 de juny del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
Sampedro, gràcies per existir
divendres, 17 de juny del 2011
Em sembla un exemple espectacular del que està passant
dimarts, 7 de juny del 2011
Un dia com avui el futur d'Andorra es comença a nomenar passat
Avui, 7 de juny, quan encara no fa ni un més que la dreta més extrema torna a governar, comencem a veure i a patir els resultats electorals amb un nou horari d'obertura dels comerços.
El Sr. Ladislau Baró deia a l'entrevista publicada ahir, 6 de juny (i estratègicament abans de la notícia del canvi dels horaris comercials) que no cedirien davant dels lobbies d'aquest país. Aquí en tenim una prova. Evidentment que no cediran, simplement faran el que diguin els totpoderosos de sempre, aquells que han fet possible i han ajudat fins a perdre la dignitat en tota la campanya electoral de DA.
Això només és l’avantsala del que passarà. Només és un avís al sector més feble d’aquest país: els treballadors i treballadores. “O lo tomas lo lo dejas”. Després ja solucionaran els problemes més greus, però, de moment, fem allò que és fàcil i que dóna resultats: posar el peu al coll d’aquell que no té veu per donar una carta de preavís a la resta si piula massa. Fa dies que Jordi Cinca avançava tot això per la seva xarxa social. Cap problema per carregar-se el dia de la Constitució i el dia 1 de maig, la resta és igual mentre que els interessos dels totpoderosos estiguin ben atesos: Una forma diferent de fer política! El Sr. Pintat i el Sr. Forné, liberals que no s’avergonyien de ser-ho, políticament posicionats i abanderant la seva opció eren molt més respectuosos i elegants amb els treballadors que l'equip de Toni Martí i Jordi Cinca (o Jordi Cinca i Toni Martí). Mai hauria dit que els trobaríem a faltar.
No passarà massa temps perquè puguem analitzar l’impacte d’aquesta mesura neoliberal en l’únic i dubtós argument que utilitzen prometen la creació de nous llocs de treball. Tampoc passarà massa temps per veure fins on vol arribar aquesta nova manera de fer política en matèria de legislació dels drets dels treballadors i treballadores, i conseqüentment en matèria de sensibilitat de protecció dels seus fills i filles. Tot això per via d’urgència (qui tenia tanta urgència?) tot això per començar la primera posada en escena de l’onada taronja que va ser votada per un 65% de l’electorat, del qual el 55% eren mileuristes motivats per la nova manera de fer política i el seu “Andorra ens uneix”. A tots aquests electors, la meva enhorabona! Aquí teniu el resultat de les promeses fetes (no al programa, evidentment, sinó de manera particular) que només acaben de donar els seus primers passos. A tots aquests electors el meu desig que les cues de visites al tercer pis de l’Edifici Administratiu siguin lentes i llargues, perquè els puc assegurar que després del dia d’ahir, el nostre futur és el que tenim avui dia 7 de juny i res més.
Hem de felicitar al Sr. Martí i al seu equip per posar punt i final al petit comerç a Andorra i donar tots els avantatges a les grans superfícies. Enhorabona per la primera mesura antipopular d’un cap de Govern! Feia dies que l’esperàvem, ara ja hi és aquí, i esperem en candaletes la primera compareixença pública d’un cap de Govern que no mira a la cara quan parla ni sap defensar el més mínim les decisions preses pel seu gran equip dels millors. L’aristocràcia de la política andorrana va fent, mentre el Sr. Martí només pensa en com dinamitar el seu gran enemic fent nomenaments que incorporin “sensibilitats” del altres per afeblir-lo. És la seva nova manera de fer política, és ni més ni menys la política neoliberal que només es preocupa perquè ningú molesti i portar al seu bàndol a l’enemic per reduir-lo. D’això es tracta el negoci del dictador.
El dia de la Constitució pot traslladar-se. El dia 1 de maig, arribarà a desaparèixer. La nova forma de fer política... tots pensàvem que era per millorar i no empitjorar la situació. Ha quedat molt clar que el dia de la Constitució no és important (el de Meritxell sí, però!).
No ens ha d’estranyar, ja sabem el que pensa el Toni Martí de la Constitució. No la va votar, ja ho va publicar fa molts anys. Però en canvi li ha resultat molt útil per fer un muntatge electoral, guanyar les eleccions i arribar a ser cap de Govern. Si el Sr. Martí és cap de Govern, és gràcies a la Constitució. Si el Sr. Cinca és ministres és gràcies a la Constitució. Si són incapaços de defensar la nostra Carta Magna i atrevir-se a no respectar-la, malgrat que és l’única via per estar a l’Executiu, potser aquesta nova forma de fer política se’n diu Dictadura Antisistema (democràtic) i haurem de recomanar-los que facin una acampada a la plaça del poble per donar la cara i recollir signatures, però mai usar el sufragi per acabar anant en contra dels que l’han votat.
Tenim el cap de Govern que ens mereixem, el que va votar la immensa majoria d’electors enlluernats per plantetes, cares boniques de dones boniques, programa que no deia absolutament res i un líder que només té una visió: les del reflex del seu mirall quan es pregunta què em deixaran fer avui?
dimecres, 1 de juny del 2011
Pienso luego estorbo
Em sembla que la imatge ho diu tot. S'han rebut algunes queixes d'aquest blog. No agrada a alguns, molesta als altres i deixa indiferent a uns altres (els que estan contents no diuen res, perquè tenen por). Això, però, m'anima encara més a continuar.
Si destorbo, vol dir que penso!
Si destorbo, vol dir que penso!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





